Vocabulari

• Fotoperiodisme: gènere fotogràfic que pretén informar d'una notícia a través d'una imatge.
• Fotoil·lustració: fotografia que ajuda a comprendre millor un concepte o que mostra una idea. 
• Enquadrament: selecció d'una part de la realitat que es vol mostrar en una fotografia o vídeo.
• Fotomuntatge: tècnica fotogràfica que consisteix en la unió de parts de fotografies en una.
• Camp: acció d'una imatge que el receptor pot veure i té lloc a la imatge.
• Fora de camp: acció d'una imatge que no es pot veure i té lloc fora de la imatge.
• Composició: ordre dels elements d'una imatge dins l'enquadrament.
• Regla de terços: divisió de l'enquadrament en nou quadrats iguals per distribuir els elements en una imatge.
• Obturador: part d'una càmera fotogràfica que controla el temps d'entrada de llum al dispositiu fotosensible.
• Exposició: quantitat de llum que rep el dispositiu fotosensible.
• Aire: zona de la imatge en la que no hi ha elements
• Pes visual: quantitat d'elements que hi ha en una zona de la imatge.
• Enfocament: punt a certa distància de la càmera que es veu de forma nítida.
• Profunditat de camp: rang de distància fins on arriba l'enfocament d'una imatge.
• Objectiu: dispositiu d'una càmera que conté un joc de lents que permeten captar una fotografia.
• Diafragma: part de l'objectiu que permet o denega el pas a la llum.
• Balanç de blancs: ajustament que permet corregir el color i reproduir els colors correctes d'una imatge.
• Distància focal: distància que hi ha entre el centre òptic de la lent i el lloc de la càmera on es forma la imatge

Fotografia i pintura (Reproducció fotogràfica d'una obra)

Egon Schiele

Egon Schiele, nascut a Austria el 1890, va ser un pintor i gravador contemporani i deixeble del famós pintor Gustav Klimt. Va estudiar en la Acadèmia de Belles Arts de Viena. Pertany al moviment anomenat expressionisme austríac. La majoria de les seves obres estan fetes amb aquarel·les 

Una de les característiques de la seva nombrosa obra artística és l'erotisme i la solitud. Utilitzava un traç marcat i incisiu per mostrar dramàticament la decadència de l'ésser humà. Elimina el concepte d'espai fins a donar una sensació de vuit que dona a la figura dibuixada major importància. Egon Schiele va centrar la seva atenció en la figura humana, especialment la femenina. En els seus retrats destaquen les figures extremadament primes o deformades per donar un aspecte més tètric. També destaquen els autoretrats, que va fer més de cent.Tot i tenir una obra nombrosa va morir als 28 anys.

L'expressionisme va ser un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX tot i que es va expandir més enllà de les fronteres, arribant a països com Àustria. Les seves característiques principals son la deformació de la realitat per expressar de manera més personal i subjectiva la naturalesa i les persones. Es dona la màxima importància als sentiments, i no a la descripció realista de l'entorn. S'utilitzen colors violents per expressar la solitud i la misèria de la tensió social que hi havia a Europa abans de la Primera Guerra Mundial. El moviment defensava la llibertat individual i el món dels sentiments i les passions. Sovint es tractaven temes considerats tabú com el sexe. 

L'obra escollida és un autoretrat d'Egon Schiele. Es tracta d'un quadre rectangular amb format vertical. És un pla mig curt, que avarca des del cap fins al pit. És un angle de tres quarts. Hi ha una línia predominant vertical al centre que divideix en la figura en dos. La figura de l'artista està més o menys centrada i és un quadre asimètric. Dona una sensació d'estaticitat. L'ordre de lectura és d'esquerra a dreta i el recorregut segueix la figura de la persona, emfatitzant en la zona de la cara. El pes està al centre del quadre, una mica desplaçat a la dreta. Es pot observar aire als dos costats de la figura. és una imatge atemporal.

El colors són freds, foscos i apagats, dels que destaquen el blanc de la pell i el fons i el marró de la jaqueta.

En la lectura denotativa es veu un home amb el cap inclinat i recolzat en la seva mà. En la lectura connotativa destaca l'expressivitat de la cara, que vol reflectir el sentiments de la persona. L'expressió té un caràcter trist i existencialista, de calma i reflexió. Recorda a l'escultura de "El pensador" d'Auguste Rodin.

Per reproduir la imatge he utilitzat un fons blanc i una jaqueta de color semblant a la del quadre. En l'edició de la fotografia, he augmentat la lluminositat i he baixat la saturació, degut a que la il·luminació artificial que he fet servir donava a la imatge uns tons massa càlids i necessitava una tonalitat més freda.

Taller de fotografia

Mar en calma

Shadowplay

Pànic

Penitència

Repòs interromput

Fotografia (Pràctica 1)

• Tres fotografies amb diafragmes diferents

 Distància focal: 18mm
Obertura diafragma: f4,5
Velocitat d'obturació: 1/125
Sensibilitat ISO: 100
Mode d'exposició: M 

Distància focal: 18mm
Obertura diafragma: f9,5
Velocitat d'obturació: 1/125
Sensibilitat ISO: 100
Mode d'exposició: M

Distància focal: 18mm
Obertura diafragma: f22
Velocitat d'obturació: 1/125
Sensibilitat ISO: 100
Mode d'exposició: M 

• Tres fotografies amb distàncies focals diferents 

Distància focal: 18mm
Obertura diafragma: f5,6
Velocitat d'obturació: 1/500
Sensibilitat ISO: 100
Mode d'exposició: M 

Distància focal: 35mm
Obertura diafragma: f5,6
Velocitat d'obturació: 1/500
Sensibilitat ISO: 100
Mode d'exposició: M 

Distància focal: 55mm
Obertura diafragma: f5,6
Velocitat d'obturació: 1/500
Sensibilitat ISO: 100
Mode d'exposició: M 

• Tres fotografies amb diferents velocitats d'obturació

Distància focal: 18mm
Obertura diafragma: f3,5
Velocitat d'obturació: 1/2500
Sensibilitat ISO: 200
Mode d'exposició: Tv 

Distància focal: 18mm
Obertura diafragma: f22
Velocitat d'obturació: 1/20
Sensibilitat ISO: 200
Mode d'exposició: Tv 

Treballem el color

BLAU

Retoc fotogràfic

Aquesta imatge vol representar els efectes de la contaminació i el contrast entre la imatge original i un paisatge contaminat. Per aconseguir-ho, es va utilitzar l'eina per substituir el color de la gespa verd per canviar-lo a marró. En el riu es va canviar amb aquesta eina el color a verd. També s'ha augmentat el contrast. Amb l'eina del pinzell es va eliminar el cel, ja que era d'un color molt viu i es va introduir una capa d'una imatge de fum. Finalment, es va eliminar l'arbre amb el pinzell i es va substituir per un nou sense fulles que dóna més efecte de contaminació.

Amb aquesta imatge es vol aconseguir el efecte contrari de la imatge anterior i es busca representar un paisatge idíl·lic. Primer de tot, es van pujar els colors verds i es van baixar els blaus. Després s'ha modificat el color del riu per un blau més viu perquè quan es va baixar el blau el riu va agafar un color verdós. Hem modificat el cel amb el tampó de clonar, copiant la zona de núvols i engantxant-la a la resta del cel. També s'ha augmentat el contrast per ressaltar el color. Finalment s'ha afegit una imatge com a capa.

 La finalitat d'aquesta imatge és crear un paisatge tètric. Primerament, hem modificat les corbes de l'increment del contrast fins aconseguir una imatge distorsionada con si fos creada virtualment amb colors brillants i foscos. També s'ha  canviat el to i la saturació fins posar-los al màxim i s'ha baixat la lluminositat. Per donar un efecte de pixelat s'ha utilitzat l'efecte "difusión". Finalment s'ha afegit una imatge com una capa.

Recursos expressius de la imatge

Metàfora: relaciona dos conceptes per la seva semblança. Aquest exemple mostra que si utilitzes aquest xampú el teu cabell serà igual que el d'un cavall.

Personificació: Dóna característiques de l'ésser humà a altres coses. En l'exemple un arbre camina com una persona. 

Hipèrbole: Exageració fora de la realitat. En l'exemple s'anuncia un aspirador que té un poder de succió tan gran que pot arribar a aspirar un gos. 

Funcions de la imatge

Imatge informativa o referencial: serveix per recolzar un text, ajuda a visualitzar un concepte per poder-lo comprendre amb més facilitat. Aquest exemple és un mapa d'Espanya que expressa el resultat d'un estudi.

Imatge expressiva o emotiva: Busca provocar o transmetre sensacions emotives a qui veu la imatge, també vol que el receptor mostri empatia amb la situació que es presenta. Normalment presenta elements que poden relacionar-se amb la memòria històrica de la gent, ja que així és més fàcil emocionar a un col·lectiu de persones. Aquest exemple és una imatge de Samuel Aranda que mostra una mare abraçant al seu fill que ha patit un atac en una guerra. Recorda a l'escultura de la Pietà de Miguel Àngel.

Funció poètica o estètica: Són aquelles imatges que es centren principal en la forma d'expressar un missatge per cridar l'atenció. L'exemple escollit és un quadre, realitzat per Henri Matisse.

Funció suggestiva: Vol cridar l'atenció i convèncer al receptor. També busca una reacció per part de la gent. Un exemple són els cartells, com els de la guerra civil.

Manipulació mediàtica

"Vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges; els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges i multiplicar-les a través d'una fantasmagoria de joc de miralls: imatges que en gran part tenen carència de la necesitat interna que hauria de caracteritzar a tota imatge, com una forma o com a significat, com a capacitat d'imposar-se a l'atenció, com a riquesa de significats possibles. Gran part d'aquest núvol d'imatges es dissol immediatament, com els somnis que no deixen petja en la memòria"

ITALO CALVINO, Sis propostes per al pròxim mil·lenni

Vivim sota un constant bombardeig d'imatges, diàriament rebem missatges a través del que veiem, alguns més visibles que d'altres. Però tot el que veiem no és pura casualitat, aquesta informació ha estat filtrada múltiples vegades fins arribar a nosaltres. Qualsevol persona que publica una imatge té la intenció de transmetre un missatge, un missatge propi, amb els seus pensaments propis. Però això no sempre és bo; les imatges que rebem contenen informació editada i retallada a gust d'aquells qui tenen intenció de difondre-la. Quan es tracta d'algun medi de comunicació és quan comença el problema. Aquest punt de vista que veiem als diaris o a les notícies, per exemple, si no som capaços d'utilitzar una actitud crítica, l'acceptem i el creiem vertader. No ens hem de deixar convèncer per tot el que veiem a primera vista, sinó que hem de contrastar informació i pensar de manera crítica per evitar que se'ns inculqui unes idees.

Anàlisi imatge fotoperiodística

La imatge que es veu a continuació, realitzada per Albert García pel diari El País pertany a un dels aldarulls causats en les manifestacions en contra de la decisió de l'ajuntament de Barcelona referent a l'enderroc de la façana del Centre Social Auto-gestionat Can Vies al barri de Sants. En la imatge es pot veure un contenidor cremant-se al mig de la carretera del Carrer de Sants. Al costat apareix un home amb la cara tapada en posició de còrrer. Al fons, darrera del fum es pot veure una concentració d'un grup de gent que formava part de la manifestació. Aquesta imatge ha sigut escollida per a la portada de la noticia per causar impacte. El contenidor és la part més important de la imatge i vol cridar l'atenció del lector. 

En la meva opinió crec que aquesta imatge no és la més adequada per a aquesta notícia. Es centra en els aldarulls en resposta a l'actitud repressiva de la policia en la manifestació però no reflexa el principal motiu del problema pel qual va tenir lloc, reduint-lo a uns quants contenidors cremats. Els colors que predominen són el taronja del foc, el negre i el vermell dels semàfors, aquests colors transmeten sensació de violència, foscor o agressivitat i transmet connotacions negatives que provoquen que un lector desinformat es posicioni en contra d'aquestes persones. Aquesta imatge només es centra en l'actuació dels joves manifestants, indignats amb les mesures de l'ajuntament i no en l'abús policial, detencions, muntatges i la violència que exercia la policia, tot i que la notícia tracta el tema de les detencions com a tema principal. Crec que el diari s'ha posicionat a favor de la policia i l'ajuntament ja que només vol mostrar els actes que van tenir lloc com si es tractes de violència gratuïta o gent que només vol causar problemes al barri.

Jo hagués decidit posar una imatge d'una càrrega policial o una de les múltiples detencions, ja que reflexa el tema de la notícia amb més precisió.